Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

Fitxa 6258/6Darrera versió: 22.03.2024

Títol

Pronúncia de h (hac) 

Apostrofació davant de h (hac) 

Resposta

La h o hac no se sol pronunciar en català i en la majoria de casos només té valor etimològic, per exemple: haver, hivern, home, hora, hospital; adherir, àdhuc, alhora, filharmònic, inhalar, subhasta, tothom; ahir, prohibir, vehicle; Homer; Horta.

Hi ha excepcions, però. Es pronuncia h aspirada:

  • en el verb halar ('menjar')
  • en algunes interjeccions: ehem!, ha!, hum!...
  • en estrangerismes no adaptats fonèticament al català: hall, hippy, hobby...
  • en noms propis no adaptats i els seus derivats, en què la h ha conservat la pronúncia de la llengua d'origen: Hamlet, Hegel, Hitler, Hölderlin, Hume; hamiltonià, hamletià, hegelià, hitlerià...


 

L'apostrofació d'una hac a inici de mot depèn de si la hac s'aspira. Per tant, en general, s'apostrofa davant de hac, atès que no sol ser aspirada: el partit d'handbol, l'harem, l'hoquei, un comís d'haixix.

En canvi, si la hac és aspirada, no s'apostrofa: el barri de Harlem, el centre de comandament de Houston, el hippy, el hobby que més li agrada, la dictadura de Hitler.

 
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.10.1, 2.10.2 i 4.1.2c)  

Classificació

Categoria
Fonètica i prosòdia
Ortografia
Abreviacions